La nova diversitat ètnica de Cluj: els estudiants musulmans i moldaus

La ciutat de Cluj acull a un nombre creixent d’estudiants estrangers. Aquest fenomen té tres causes. D’entrada, es deu al gran nombre de places especials i beques reservades als estudiants de la República de Moldàvia que desitgin estudiar a Romania. A Iasi, per exemple, sis mil estudiants són originaris de la República de Moldàvia. A Cluj, entorn de mil estudiants es beneficien d’aquestes beques que ofereix l’Estat romanès. El segon factor va lligat al cost dels estudis a la Universitat de Medicina i Farmàcia Iuliu Hatieganu, que s’acosta als sis mil euros anuals, el preu més baix per a un estudiant estranger en una universitat de medicina de la Unió Europea. Els que finalitzen els seus estudis a aquesta universitat tenen l’oportunitat d’obtenir un diploma de medicina reconegut per la Unió Europea. Hi ha també un altre programa que atreu estudiants estrangers a Cluj: Erasmus, en el marc del qual els estudiants de la UE poden venir a Cluj per períodes de sis mesos o un any per estudiar a les universitats de la ciutat. El nombre d’estudiants en aquesta situació és encara reduït, entorn d’un centenar, però va en augment.

Fins fa poc, Romania no era un país d’acollida d’immigrants, un fet perceptible també a Cluj. Però el nombre d’estrangers aquí és superior al d’altres localitats de la província, fruit principalment de la influència del centre universitari i, més recentment, dels inversors estrangers, en el que es coneix com el fenomen migratori de les empreses.

En aquest text es descriu un fenomen naixent a Romania i a Cluj. Ens proposem descobrir, a través d’un seguit d’entrevistes, les modalitats d’integració social dels estudiants estrangers. Posteriorment presentem algunes dades sobre el fenomen migratori a Romania, relatives a la situació dels estudiants musulmans i de la República de Moldàvia, que són els grups d’estudiants estrangers més nombrosos a Cluj.

Els immigrants de Cluj

Segons les dades de l’Oficina d’Immigració de Cluj, el nombre d’immigrants ha passat de 1.600 l’any 2003 a 4.000 l’any 2008 i 8.000 l’any 2009. Les dades de 2008 indiquen que la major part dels estrangers vénen de Tunísia (864) i de Moldàvia (864), seguits per Turquia (358). L’any 2009 es calculava que 5.000 immigrants procedien de la Unió Europea i 2.908 de països que no pertanyien a la Unió. L’any 2010, la mateixa Oficina informa que 2.124 estrangers disposen d’un permís de residencia temporal com a estudiants [Cluj4all, ,7 d’abril de 2010]. El nombre d’estudiants estrangers que arriben a Cluj va en augment, en particular després de l’adhesió de Romania a la Unió Europea. Gran part d’ells ha escollit estudiar a la Universitat de medicina i farmàcia Iuliu Hatieganu. Aquesta universitat acull ella sola a 1.600 estudiants estrangers, la majoria musulmans o ciutadans de la República de Moldàvia.

Els estudiants musulmans

La presència d’estudiants originaris de països àrabs es remunta a l’època comunista. Arribaven atrets pel cost relativament baix de la vida i per la qualitat dels estudis, però també per una col·laboració favorable entre Ceaucescu i els dictadors tunisians i libis. Aquests estudiants tenien a l’època una imatge d’estrangers rics i seductors. Durant la dècada de 1990, el seu nombre va començar a baixar de manera dràstica. L’any 2000, les autoritats donaven la xifra de 43 estudiants originaris de països de majoria musulmana (Tunísia, països àrabs del Golf, Kazakhstan, Pakistan) a Cluj. Des de llavors, la xifra s’ha triplicat a mida que els estudiants van començar a venir altre cop a Cluj a estudiar. Així, Marius Bojita, president de la Universitat de Medicina i Farmàcia de Cluj, declarà que l’any 2003 la universitat acollia 586 estudiants estrangers, i 1.552 l’any 2008. Algunes dades de 2009 indiquen que el 84% dels estudiants estrangers de la Universitat de Medicina eren tunisians. El 47% del total dels estudiants de Cluj eren musulmans. A Cluj, la facultat de medicina acull a 1.000 estudiants en la modalitat d’ensenyament en llengua francesa, i 600, 200 d’ells suecs, en la modalitat de llengua anglesa. Coincidint amb la emigració dels metges romanesos a França, Suècia, Alemanya o Gran Bretanya, els estudiants francesos vénen a estudiar medicina a Cluj. Segons un d’ells, les facultats de medicina franceses són elitistes, mentre que a Cluj els professors són oberts i els agrada ensenyar.

La majoria dels estudiants estrangers que venen a Cluj són musulmans. Per bé que només 500 musulmans resideixen oficialment a Cluj, cal afegir-hi 1.000 estudiants a principis de cada any universitari. L’any 1997 es va inaugurar la primera mesquita de la ciutat. El seu imam també era estudiant de medicina. Ens explica que els estudiants no van gaire a la mesquita i que s’allunyen del camí que ensenya la religió. Els blogs i els fòrums dels musulmans de Romania transmeten la mateixa impressió. Als estudiants se’ls critica que passen les nits als clubs i a les sales de joc enlloc d’estudiar. Alguns no van a la mesquita per por que la població majoritària els titlli de fonamentalistes. En una conversa per Internet sobre la relació entre els estudiants musulmans i els romanesos, alguns es queixen que els estrangers sempre arriben tard o senzillament no es presenten i que ignoren les normes. La conclusió era que estudiar a Cluj era més fàcil per als estudiants estrangers perquè les normes no són tan estrictes amb ells i la seva inobservança no és castigada. Un estudiant estranger responia dient que no és cosa de fer generalitzacions i que el principal problema entre els estudiants estrangers i els romanesos ve de la manca de comunicació o de la mala comunicació.

Els estudiants de la República de Moldàvia

El nombre d’estudiants originaris de Moldàvia ha augmentat de manera constant des de 1991, sobretot a causa d’un programa especial posat en marxa pel govern de Romania que ofereix places especials i beques als estudiants originaris de la República de Moldàvia. La localitat preferida pels estudiants moldaus és Iasi, seguida de Bucarest, Timisoara i Cluj.

A diferència dels estudiants musulmans, molts dels estudiants de Moldàvia no pensen tornar al seu país al final del seus estudis. Un estudi de 2003 assenyalava que el 57% dels estudiants que viuen a la República de Moldàvia pensa abandonar el seu país i es projecta en el futur com a emigrant. Alguns dels estudiants que arriben a Romania tracten d’integrar-se, mentre que d’altres veuen Romania com un destí temporal des d’on anar a un país econòmicament més desenvolupat. El procés d’integració a la societat romanesa pot observar-se no només a través de les relacions d’amistat que es formen amb els romanesos, sinó també de la participació dels estudiants moldaus en activitats culturals i cíviques. Els estudiants moldaus han creat associacions per promoure els seus interessos i conservar la seva identitat. El GIB, Grup d’Iniciativa de Bessaràbia, fundat l’any 2006, n’és un exemple. Aquesta associació va ser creada per estudiants de Cluj per defendre els interessos i els drets dels estudiants de Bessaràbia. L’associació concentra les seves activitats en dos dominis: facilitar la integració dels estudiants moldaus i promoure la cultura de Bessaràbia. Aquesta cultura ocupa un lloc d’honor en els festivals i les conferències anuals, així com en els concerts d’artistes de Bessaràbia. L’any 2009, per exemple, l’associació va organitzar una conferència per debatre sobre la situació política a Moldàvia abans de les eleccions generals. El festival de Bessaràbia de 2009 va reunir i promoure els artistes de la república de Moldàvia. L’objectiu del festival era estimular la identitat bessàrab com a part de l’entorn multicultural de Cluj.

L’opinió sobre els moldaus ha canviat significativament a Cluj. Durant la dècada de 1990, se’ls coneixia com “els russos”, amb intenció pejorativa. “Els russos” eren els venedors de productes xinesos i russos dels mercats agroalimentaris de la ciutat, i també els nous estudiants originaris de la República de Modàvia. Des de llavors la percepció dels habitants ha canviat molt, sobretot perquè la influència de Bessaràvia s’ha fet sentir, molt especialment en la música i en els espectacles televisius. Avui, l’opinió sobre els estudiants moldaus no és negativa. Un estudi de 2009 sobre la vida dels moldaus a Cluj indicava que els estudiants moldaus no se senten rebutjats o marginats per la comunitat majoritària. A vegades se’ls veu com “els russos”, però els estudiants moldaus creuen en general que els estudiants romanesos els tracten d’igual a igual. Aquesta idea s’ha vist reforçada per accions socials i culturals promogudes per l’Estat romanès. El ministeri d’afers estrangers ha finançat nombrosos actes i festivals per reforçar la identitat romanesa a Moldàvia.

Ens interessem ara per les modalitats d’integració social dels estudiants moldaus, per una banda, i els originaris del Magrib i d’Àsia Menor i Central, per l’altra. Distingirem les diferents modalitats de socialització dels dos grups d’emigrants i exposarem les opinions del estudiants a partir de l’anàlisi de les vint entrevistes realitzades, les mateixes per un grup  que per l’altre. Finalment, argumentarem que la diferència cultural percebuda i la decisió de tornar o no al seu país d’origen influeixen de manera decisiva en la sociabilitat dels emigrants.

Els estudiants originaris del Magrib i d’Àsia Menor i Central: percepcions socials i sociabilitat diferenciada

Any rere any, els estudiants arriben des de diversos països. La seva presència a la ciutat s’ha tornat molt visible, sobretot aquests darrers anys, en què han començat a aparèixer en major nombre als restaurants orientals que mica a mica s’han anat obrint i, el que és igual d’important, a la poc coneguda mesquita de la zona de Haşdeu.

Aquests estudiants, que es declaren de confessió musulmana, provenen essencialment de països com Tunísia i d’altres països àrabs de la zona del Golf, tot i que també de Kazakhstan, Pakistan o països de la Unió europea. L’augment del nombre d’estudiants estrangers es deu al fet que els diplomes universitaris romanesos són reconeguts en els països de la Unió Europea des de l’any 2007, i també al fet que estudiar a Romania és car però comparativament menys que en d’altres països europeus. Els estudiants musulmans han de pagar els seus estudis i la gran majoria té la intenció de tornar al seu país d’origen. Els estudis a Romania son vistos com una inversió per al futur. Arriben a Cluj per recomanació de les seves famílies i de coneguts que també han estudiat a Cluj. A continuació descrivim les opinions dels estudiants sobre Cluj i com perceben ells l’actitud dels romanesos cap als estudiants estrangers. En altres paraules, què significa ser musulmà a Cluj.

Per a molts d’ells, la primera impressió en arribar a Cluj és una lleugera decepció. En general, els estudiants no estaven informats sobre la situació a Romania i esperaven trobar una major prosperitat en un país de la Unió Europea: “em va decebre una mica, les infraestructures i les instal·lacions no són pas excepcionals. La gent és simpàtica, però no parla anglès”. Els estudiants que arriben de Kazakhstan hi estan força familiaritzats, ja que comparteixen el mateix passat comunista. A més, poden fer amistat amb els estudiants de Bessaràbia, amb els que comparteixen el rus. Després d’un període inicial d’adaptació, els estudiants acaben per adaptar-se bé al context local. Els estudiants musulmans disposen d’alguns espais de socialització. Mantenen lligams de camaraderia amb els estudiants romanesos, però les autèntiques amistats es lliguen amb grups d’estudiants estrangers, en particular musulmans. Una de les causes d’aquesta preferència procedeix del fet que sovint no tenen plaça a les residències i quan lloguen un apartament ho fan normalment en grup. Per una part d’ells, l’arribada a Romania és viscuda com una alliberació del control familiar i social, ja que al seu país d’origen els joves estan més sotmesos a l’autoritat paterna pel que es refereix al ritme de vida i les relacions socials. En general, asseguren que existeixen diferències culturals molt marcades entre la seva societat d’origen i la societat romanesa, però també que a Romania “poden fer el que volen”. Els estudiants s’adapten molt bé a la societat de Cluj. Consideren que rarament s’han trobat amb actituds racistes o comportaments discriminatoris, i quan això ha passat era només amb persones d’edat. Pensen que els estudiants romanesos són tolerants i que tenen curiositat per relacionar-se amb ells. En general, la societat de Cluj els sembla una societat tranquil·la, on regnen en general la seguretat i la tolerància. El medi estudiantil es multicultural i els estudiants musulmans es barregen amb estudiants moldaus i originaris d’Europa occidental, vinguts sobretot gràcies a les beques Erasmus. Això genera un ambient agradable a Cluj, i la major part dels estudiants musulmans acaben per identificar-se força amb la ciutat. Quan tornen a casa seva, al seu país d’origen, enyoren la vida a Cluj.

Existeix una diferència clara entre la integració social dels nois i la de les noies. Mentre que els nois prefereixen sociabilitzar entre ells, i es relacionen àmpliament amb els estudiants romanesos o de l’Europa oriental, les joves musulmanes s’aïllen de la societat estudiantil de Cluj i redueixen la seva interacció social al mínim imprescindible. Els joves estudiants tenen més curiositat per establir relacions amb altres estudiants, i sovint ho veuen com una alliberació social. Surten de nit sovint als clubs de la ciutat, volen conèixer noies romaneses i organitzar festes. Alguns estarien disposats a quedar-se a Cluj si hi hagués suficients oportunitats de treball o de negoci, però tots estan d’acord a dir que aquestes expectatives són poc realistes. Per aquesta raó, les relacions amb les noies romaneses són vistes com a temporals: un cop acabat el període d’estudis a Romania, tornaran al seu país, on les romaneses s’haurien d’adaptar a un sistema de valors molt més tradicionalista. En el cas dels estudiants, un matrimoni amb una romanesa hauria de ser aprovat pels seus pares, en particular pel seu pare, però la diferència cultural i religiosa sembla constituir un fre significatiu. Malgrat tot, la vida estudiantil suposa per ells moltes amistats noves, almenys mentre duren els seus estudis.

Per a les estudiants, la situació és diferent. Elles prefereixen tancar-se en cercles molt reduïts d’estudiants musulmanes. Sovint porten el hijab, la variant menys tradicionalista del vel islàmic. Semblen sentir menys curiositat per establir relacions amb estudiants romanesos i en general es lamenten que els joves musulmans van molt a la discoteca. Les estudiants disposen d’un altre lloc important de socialització a la mesquita del carrer Păstorului, on van a resar i a llegir. Aquest lloc no ofereix oportunitats de socialització fora dels grups d’estudiants musulmans. Així, podem distingir dos modalitats d’integració social dels estudiants musulmans: nois i nois socialitzen preferentment en el si de grups d’estudiants musulmans, però els nois estan més inclinats a establir relacions amb estudiants romanesos. Les noies són més distants, mentre que els nois aprofiten les oportunitats de socialització que ofereixen les discoteques i els bars de la ciutat. Malgrat tot, les relacions amb els romanesos són en general temporals i es limiten a la durada dels estudis.

Els estudiants moldaus: emigració permanent i identificació amb el context de la ciutat

A diferència dels estudiants musulmans, els estudiants moldaus tenen una modalitat totalment diferent d’integració social, basada sobretot en els seus projectes d’emigració. Si els estudiants musulmans tenen intenció de tornar al seu país d’origen, no passa el mateix amb els estudiants moldaus. En el seu cas, l’emigració és definitiva i el període d’estudis a Romania és vist com a definitiu en un sentit: “nosaltres no desitgem necessàriament venir a Romania, sinó sobretot escapar, anar a un altre lloc”. Els estudiants consideren que les diferències culturals entre ells i els romanesos són mínimes i es limiten a l’accent i a lleugeres variacions lingüístiques. Ser estudiant a la universitat de Cluj és una qüestió de prestigi. Una part dels estudiants de Bessaràbia dedica molt de temps a l’educació i considera que obtenir bons resultats els ajudarà tant a prosseguir la seva emigració (o a romandre a Romania) com a avançar professionalment. A més, els estudiants de Bessaràbia que viuen a Cluj parlen romanès, cosa que facilita considerablement el seu accés al procés educatiu, la integració social i la relació amb les institucions locals. Tenen una imatge positiva de Cluj. Sovint procedeixen de pobles de la República de Moldàvia, de manera que la vida estudiantil a Cluj representa per a ells un èxit personal, una etapa molt útil per a una possible emigració futura cap a països més occidentals de la Unió Europea. D’altra banda, la possibilitat d’obtenir la nacionalitat romanesa els ofereix una autèntica possibilitat de perllongar la seva emigració. Consideren que mereixen l’ajut que els aporta l’Estat romanès per estudiar, així com l’accés a la nacionalitat romanesa, ja que encara se senten romanesos, car els seus avis van viure en una Romania que incloïa la República de Moldàvia. Els estudiants entrevistats han mencionat el fet que no tenen gaires motius per tornar a la República de Moldàvia, que la seva vida està a Cluj i que no tenen ja gaire cosa en comú amb els seus amics que es van quedar “al país”. En general, subratllen la tolerància de l’ambient de Cluj, però també que a vegades han hagut de viure situacions en les que se’ls deia que “tornessin a Rússia”. El marc institucional els beneficia, ja que tenen accés a les beques de l’Estat i a les places de les residències universitàries. Aquest fet és decisiu per a les relacions socials que estableixen a Cluj, ja que cohabiten i fan amistat amb romanesos. Les divergències són menys freqüents i subratllen que no tenen problemes de comunicació amb els joves romanesos o hongaresos. Durant la primera part de la seva vida d’estudiants, els moldaus participen activament al Grup d’Iniciativa de Bessaràbia de Cluj. L’activisme dins el GIB té lloc principalment durant el primer any i ajuda a sociabilitzar i a fer nous amics. Més tard, els moldaus tracten d’integrar-se en altres grups socials i associacions. Per a la majoria d’ells, el viatge a Cluj és difícil. Les beques no són gaire elevades i els estudiants estrangers no tenen permís per treballar. Molts d’ells depenen econòmicament dels seus pares durant tot el període d’estudis.  Quedar-se a Cluj no és una solució, donades les limitades oportunitats econòmiques que ofereix la ciutat. Per a la majoria, l’emigració a Bucarest o a d’altres països europeus és l’única opció de futur.

En comparació amb els estudiants musulmans, els moldaus són pràcticament “invisibles” a l’espai públic. La diferència cultural és mínima, però malgrat tot els moldaus tendeixen a sociabilitzar i a viure en parelles i cercles moldaus. No es tracta però d’un acte conscient d’”aïllament” social i cultural, sinó més aviat d’una sociabilitat generada pel pragmatisme de l’emigració i de la integració social. D’altra banda, l’estatut dels moldaus és diferent al dels musulmans. Mentre que els musulmans són considerats estudiants rics, els moldaus s’han de crear una posició social en un context econòmic advers i fer front a grans limitacions institucionals. Per aquesta raó, els moldaus es queixen que tot i sentir-se romanesos, els seus drets són gairebé els mateixos que els dels estudiants musulmans. Tot i això, tenen un accés directe a les autoritats locals gràcies a l’existència del GIB i a diverses accions culturals locals. L’activisme en el marc d’aquestes organitzacions locals no governamentals els ofereix possibilitats suplementàries de socialització i oportunitats econòmiques potencials, raó per la qual alguns dels estudiants entrevistats han estat activistes també en d’altres ONG de Cluj.

Conclusions

La immigració universitària a Cluj és un fenomen recent, però que ha anat prenent força els darrers anys. La possibilitat d’estudiar a un preu més baix, en un entorn obert i variat, representa per als estudiants de països de majoria musulmana una oportunitat d’obtenir un diploma reconegut a França o en qualsevol altre país de la Unió Europea. Per als estudiants moldaus, estudiar a Cluj és una qüestió de prestigi, i també la oportunitat de fer-se un futur a Romania o a un país de l’Europa Occidental. Els estudiants musulmans i moldaus perceben Cluj com una ciutat acollidora i tolerant, on els resulta fàcil integrar-se. Les modalitats d’integració, ja sigui per la via de persones conegudes a la facultat en el cas dels estudiants musulmans, o de les activitats associatives i cíviques en el cas dels moldaus, subratllen la importància de les raons fonamentals de l’emigració a un altre país. Les motivacions no només econòmiques, sinó relatives a una convergència de factors institucionals i culturals propis del país d’acollida.

Referències

Chiriac, Marian et Monica Robotin. 2006. Les inconnus d’à côté : résidents, réfugiés, demandeurs d’asile, migrants illégaux (Necunoscuţii de lângă noi: Rezidenţi, refugiaţi, solicitanţi de azil, migranţi ilegali). [http://www.edrc.ro/docs/docs/necunoscutii_2006_final.pdf], 3 de desembre de 2010.

Cluj4all. 7 avril 2010. Le nombre d’immigrants à Cluj augmente ! [http://beta.cluj4all.com/stiri/stirile-zilei/creste-numarul-imigrantilor-in-cluj/], 4 de desembre de 2010.

Etves, Antoaneta. 2008. Le nombre d’étudiants étrangers a doublé. Dans Cotidianul.ro [http://old.cotidianul.ro/numarul_studentilor_straini_din_romania_s_a_dublat-44485.html], 13 janvier 2011.

Institut national de statistique. 2008. Statistiques annuelles. [www.insse.ro/cms/rw/pages/anuarstatistic2008.ro.do], 10 de febrer de 2011.

Popa, Adrian M. 9 janvier 2009. Les musulmans de Feleacu (Musulmanii de la poalele Feleacului). Monitorulcj.ro   [http://www.monitorulcj.ro/cms/site/m_cj/news/musulmanii_de_la_poalele_feleacului_55507.html], 13 de gener de 2011.