Tarragona és una ciutat situada a Catalunya, al sud d’Europa, al nord d’Espanya.

El Camp de Tarragona, amb 450.000 habitants, constitueix el segon nucli en importància després de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els Barris de Ponent engloben 10 barris: Icomar, Riu Clar, Parc Riu Clar, Torreforta, La Granja, La Floresta, L’Albada, El Pilar, Camp Clar y Bonavista. Junts sumen una població de 35.000 persones.

Van sorgir els anys 60 i 70 a partir del creixement industrial de la ciutat, sobretot del sector petroquímic, per una banda (el Camp de Tarragona compta amb el polígon petroquímic més gran del sud d’Europa), i del turístic, gràcies a les seves platges i la seva costa, per l’altra. No es pot entendre el creixement dels barris de Tarragona com un moviment ordenat on primer s’implanten les indústries per donar pas a la població que busca feina: la formació dels Barris de Ponent ha estat esglaonada i desordenada.

S’observa una primera arribada de persones procedents del sud d’Espanya, la majoria d’Andalusia i Extremadura, que s’instal·len en blocs construïts a iniciativa de les empreses per allotjar els seus treballadors (bloc BIC, bloc ENHER, etc.), altres a iniciativa privada promoguts per immobiliàries, casos d’autoconstrucció d’habitatges (on s’aprecien trets de la procedència dels seus constructors) i, finalment, construcció d’habitatges socials promoguts per les institucions, que es concentra especialment en aquesta zona.

Aquest augment de població va tenir lloc sota una pèssima planificació urbanística, un aïllament accentuat per la manca de transports públics eficients, la manca de serveis bàsics (sanitaris, educatius, etc.) i la presència de situacions socials precàries. La suma de tot això va propiciar un patent aïllament respecte al centre de Tarragona. Això va donar peu a una estigmatització que s’ha anat perpetuant entre els tarragonins.

Més endavant, en els anys 80 i 90, Espanya deixa de ser terra emissora d’emigrants per convertir-se en receptora, i Tarragona enregistra des de llavors una arribada sostinguda d’emigrants, principalment marroquins, llatinoamericans, subsaharians i dels països de l’Est.