He realitzat dos tipus de vídeos. Els que representen un col·lectiu, i els que narren històries personals.

El meu propòsit inicial era recollir la veu de diferents generacions d’emigrants i investigar si volien tornar al seu país. Les Correspondències han evolucionat a mesura que s’han desenvolupat les residències.

 A Cluj-Napoca (Romania) ens vam trobar amb la brutal discriminació dels gitanos, expulsats del centre cap a un campament pròxim a l’abocador, anomenat Pata Rat.

A Rennes, Mustapha Laabid explica com un club de futbol del barri, el Rennes Intermed, duu a terme una tasca d’inserció social i laboral.

Lidia Altagracia parla de com va arribar a França, de la seva situació personal i dels seus desitjos de tornar a la República Dominicana amb el seu marit bretó, però… i la seva filla? A ella va adreçada la Correspondència.

Ana és un exemple de com es viu la separació familiar. Els pares han emigrat a Espanya. Les incerteses i les carències d’Ana expressades amb paraules, que envia als seus pares.