CLUJ

La ciutat de Cluj té 380.000 habitants. És una ciutat antiga, almenys segons els estàndards romanesos, documentada des del segle III. La història de la ciutat reflexa els aires sempre canviants de la història de Transilvània. La ciutat va pertànyer a Hongria, posteriorment a Romania, més tard novament a Hongria, després a Romania, i així successivament. Avui, Cluj forma part de Romania i sembla ser un fet ja consolidat.

 

El més destacable de la ciutat de Cluj és que acull aproximadament a 90.000 estudiants, i per tant tota la ciutat gira al voltant de l’educació universitària. A l’estiu, quan els estudiants marxen, Cluj té una mica l’aspecte d’una ciutat abandonada del vell oest. De tota manera, Cluj és la capital cultural de Transilvània, amb teatres, cinemes, sales d’exposicions, etc. El Teatre Hongarès és el més apreciat, i ara que compta amb la direcció del productor Tompa Gabor, el programa és realment progressista i sorprenent. La ciutat acull també el TIFF, el festival de cinema més important de Romania. El centre cultural “La Fàbrica de Pinzells” (Fabrica de Pensule), fundat el 2009, és el principal operador cultural independent.

 

Cluj és una ciutat multiètnica. La comunitat hongaresa compta amb més de 70.000 persones, les quals generen bona part de la producció cultural de la ciutat. El nacionalisme hi va estar present sobretot a l’època de Funar, l’alcalde ultranacionalista de Cluj. Avui, el nacionalisme és més aviat reservat i es practica de manera molt poc visible, com un tira i afluixa.

 

La ciutat va ser industrialitzada per la força a l’època comunista. El CUG (la Fàbrica de Maquinària Pesada, avui desapareguda) n’és un exemple representatiu. Una gran massa de gent va ser traslladada del camp a la ciutat per convertir-la en proletariat, cosa que va donar origen als barris de Mănăştur i Mărăşti. L’amalgama social d’aquests dos barris és única. La majoria dels treballadors tenen familiars de primer grau al camp i existeix una autèntic flux de béns i serveis entre la ciutat i els pobles veïns. Des que la indústria comunista se’n va anar a l’altre barri, la ciutat ha tornat a la prestació de serveis. Els més destacats són els de l’àmbit de l’educació i la medicina, així com els serveis financers. La tecnologia de la informació s’ha consolidat els darrers 7 anys com un sector pròsper.

 

Els habitants de Cluj treballen generalment en el sector administratiu. Són una mica arrogants (tot i que no tant com els habitants d’altres capitals de província) i tenen un agut sentit crític per a tot (els clàxons permanents en són un bon exemple). D’altra banda, són raonablement dignes de confiança i senten respecte per la propietat privada. Aquests trets convergeixen amb l’esperit del conjunt de la regió.

A Cluj et sents respectat com a ciutadà. La policia fa la seva feina de manera neta i gens intrusiva. Et sents segur. Pots sentir-te burgès o no sentir-t’hi. En qualsevol cas, Cluj és una ciutat agradable com a lloc per viure. En molts aspectes és veritablement rural (exemple: el comportament amb els animals de companyia), en molts d’altres és raonable (exemple: la vida social) i en d’altres és excel·lent (exemple: alguns cercles artístics). ¡Vine i gaudeix del seu encant!

 
NANI BLASCO
There are no translations available.

Llegiu-ne més...
 
XAVIER TROBAT

Ciutats imaginàries

Llegiu-ne més...
 
ROMAIN LOUVEL

ECCE HOMO EUROPEANUS

Llegiu-ne més...
 
PASCAL NICOLAS-LE STRAT
PASCAL NICOLAS LE STRAT

Una exigència de civilitat

Aquesta exigència se’ns va imposar de manera imperiosa quan vam trobar la Rita i la seva família després que fossin il·legalment expulsades del seu allotjament a Cluj, juntament amb d’altres famílies gitanes, i exiliades a la perifèria de la ciutat en condicions de vida totalment indignes. Però haurà estat present en tot moment, dia a dia, durant les tres residències, en el curs de les nombroses trobades amb emigrants i amb habitants. Anar a trobar una persona en el seu espai de vida o d’activitat: què és el que ens mou a fer-ho? Quin sentit té aquesta trobada? Per a la pròpia persona? Per a l’artista i el sociòleg? Què és el que es construeix en una ocasió com aquesta? Si les migracions es troben al cor de la construcció europea, les trobades han estat al cor del procés de les “Correspondències”. Artistes i sociòlegs comparteixen doncs la mateixa preocupació: la necessitat de donar una forma adequada a aquesta trobada. Com evitar que la nostra intenció sociològica o artística no resulti violenta per a cap dels participants, no els violenti a nivell simbòlic i afectiu en donar-los esperances d’una millora material de les seves condicions de vida que no els podem proporcionar? Per mi, una de les grans lliçons d’aquestes “Correspondències ciutadanes a Europa” haurà estat l’atenció dedicada al moment de la trobada, tant per part dels artistes com per part dels coordinadors i els investigadors. Cadascun de nosaltres, dins el nostre domini d’activitat i de competència, hem treballat en aquest ambiciós projecte democràtic: com comportar-nos de manera respectuosa davant de persones amb les que establim un diàleg durant el breu espai de temps d’una residència però de les que esperem moltes coses (una participació, una contribució, una implicació). Quan formulo aquesta exigència de civilitat ho faig en un sentit explícitament polític i emancipador, en absolut moralitzant.

Les “Correspondències ciutadanes a Europa” han imaginat i practicat un art de la civilitat i cada Correspondència realitzada per un dels artistes en restitueix un aspecte, n’il·lustra una dimensió. La construcció europea apel·la a una política de la civilitat poderosa i autèntica, una política que lliga l’atenció a l’altre (civilitas) amb la necessitat de viure junts (civis). La meva intenció no és introduir una mica de bona voluntat en realitats socials que seguiran sent fonamentalment injustes, ni subscriure els discursos compassius que serveixen per amagar les misèries d’un bon nombre de polítiques públiques. Es tracta de quelcom més ambiciós. Inscriure de nou la civilitat al centre de les nostres pràctiques socials ens obliga a imaginar i a promoure noves formes de vida i d’intercanvi, més respectuoses i menys violentes amb les persones. El repte és comú a tots; constitueix el nostre element democràtic comú. Haurà estat una de les nostres principals preocupacions al llarg de tota l’experiència de les “Correspondències”. Com suggereix Étienne Balibar, la civilitat és certament el millor recurs democràtic que tenim al nostre abast per compensar la violència que s’exerceix sobre els “sense papers”, sobre els emigrants, sobre els pobres, sobre la multitud dels que no tenen drets. La civilitat cobreix múltiples lluites: lluites quotidianes, sovint discretes, que ens impliquen personalment a cadascun de nosaltres però sobretot en la nostra relació amb l’altre. Les lluites de civilitat s’emprenen en ocasió d’un fet particularment dramàtic, però persisteixen i insisteixen en la vida diària, doncs es tracta d’aconseguir que cada emigrant i cada habitant sigui reconegut com a membre de ple dret dins del seu barri i de la societat.  Aquestes lluites prenen necessàriament la forma d’una lluita contra un mateix, a causa dels prejudicis que portem inevitablement inscrits en nosaltres, però no poden reduir-se a aquesta exigència moral a nivell purament personal. També ens impliquen col·lectivament, donat que el repte és imaginar, crear i experimentar modalitats diferents de trobada i de fer vida en comú.

Des d’aquest punt de vista, una experiència artística com la de les “Correspondències” aporta un maó força significatiu a aquest edifici democràtic i subversiu que és la civilitat, en bona mesura encara per construir.

Llegiu-ne més...
 
PALOMA FERNÁNDEZ SOBRINO

Passaport ideal

Llegiu-ne més...
 
REMUS GABRIEL ANGHEL ET TOMA BUREAN
La nova diversitat ètnica de Cluj: els estudiants musulmans i moldaus
Llegiu-ne més...
 
FLORIN MOROSANU
There are no translations available.

City Hall of Cluj, Director of Communication and Public Relations to the reader

Llegiu-ne més...